La nit de diumenge a dilluns, va ser especialment "moguda" a casa. L'endemà es començava l'escola de nou, i bé que semblava veure als nanos prou contents de tornar a agafar el ritme "biològic", diria jo, es respirava un ambient nerviós a casa.
Vam arribar diumenge després de passar un cap de setmana de relax a Andorra. El Xavi repassava el material escolar per al Biel, i jo cosia botons a les bates dels anys anteriors... Rentadores, preparar el menjar de la setmana,... Cada moment se'ns feia més pesat i els nens van endreçar la sala de les joguines perquè era com posar fi a una era de vacances i començar de nou l'any escolar. Quan vam tenir-ho tot a punt, només ens restava sopar i preparar la roba per l'endemà. La vam escollir com si fos un dia molt especial i els nens van poder triar el què es posarien.
Durant el sopar el Biel no va parar d'explicar-li a la Jana lo feliç i com li agradaria a la Jana fer P-5, però ell no estava convençut del què es podria trobar. Se sentia emocionat de poder explicar a la Jana el que ell ja havia passat, però ningú podiem dir-li com seria el seu curs.... Fins que va arribar l'hora d'anar a dormir.... O de passar la nit en blanca... Després d'explicar-li els motius del seu estat, el Biel va admetre que estava nerviós i que la bola que tenia a la boca de l'estómac era degut a que no sabia si seria "feliç" fent 2n. Vam escoltar-lo, vam parlar-li, vam intentar fer l'impossible perquè es relaxés, i finalment, després de molta lluita i serenor, a 2/4 de 6 del matí va sortir de l'habitació demanant si ja era de dia per anar a l'escola... Encara no havia dormit ni un sol minut!
Veure'l tornar de l'escola el primer dia i abraçar-te tot dient: "mama, sóc tan feliç de fer segon"... Crec que és un moment especial, d'aquells que voldries fotografiar el sentiment perquè quan fos gran recordés aquella sensació tan bonica que li corria per dins.
Portem 3 dies i els 2 són "feliços" de començar una etapa nova que els durà, com no, al seu futur particular.
Tan de bo no oblidin aquests moments, i els recordin justament quan el seu camí es trobi en les dificultats que encara han de viure i que els farà més forts.
