martes, 28 de octubre de 2008

CURSA DE LES DONES - CONTRA EL CÀNCER DE MAMA


Ahir una amiga que va participar en la "Cursa de les dones contra el càncer de mama" em va enviar aquest correu, i després de confirmar-me que podia fer-lo públic, tinc ganes de compartir la sensació que em va transmetre d'energia contra una enfermetat que per desgràcia és el pa de cada dia per a moltes de nosaltres. Qui no coneix algú que n'hagi tingut un? La meva sogra, sense anar més lluny, l'any passat en va patir un, i estic convençuda que quan llegeixi això, veurà que hi ha hagut dones que hi han afegit el seu gra de sorra per una causa que per ella avui encara és una lluita si més no psicològica.
Espero i desitjo que us agradi, a mi em va emocionar.
Hola nena,
Ai, encara em dura l'emoció..... va ser tan xulo, tan!! Es que a mig camí em vaig emocionar i tot, 6.500 dones corrent per una causa. 6.500 dones que igual moltes de les que corrien havien tingut un cancer de pit (com una de les nostres, la cunyada del Jordi del profe) o se'ls havia mort algú de cancer de pit i moltes que no sabem què ens pot passar... i totes allà corrent per Barcelona, totes tan iguals per ser dones i dur la mateixa samarreta però a la vegada cada una tan única , cada una amb la seva història, però totes 6.500 allà. Grupets de iaies ben maquilladetes amb els seus texans i bambes apunt per caminar els 5 kms, les més professionals ensenyants uns abdominals que feien morir d'enveja, mares amb cotxet, senyores ja grandetes que corrien més que jo, altres que van començar a tope i aviat les vaig avançar, una de les nostres que al km 3 es va cascar el genoll, una altra de les nostres que quan va arribar a la meta hi havia el seu marit i fills allà que l'esperaven per sorpresa i no podia parar de plorar de contenta (per cert del grup va arribar la primera, 27 minuts), ai no se, de veritat... i taaaaantes d'altres que com jo no cridavem l'atenció per cap motiu especial però que erem allà fent el que podiem i disfrutant a tope de l'estona. No s'em va fer gens llarg, no m'hauria calgut la música, córrer per la Plaça Catalunya i les Rambles em va encantar, la gent que era per allà ens animava i sentia ben bé que m'animàven a mi concretament, saps?? em vaig sentir tan fantàstica, solidària, única, esportista, valenta, forta, magnífica.... que havia d'acabar per collons, no?? Ademés pensava en vosaltres, que m'havieu animat tant els dies abans... encantada de la vida..... Quina cosa més rara, amb la de vegades que corro per allà als horts i com s'em fa de llarg el camí i ahir que s'em fes tan amè.... els últims 500 metres s'em van fer una mica llargs perquè diuen que vam fer 5,5 kms i aquests 500 metres ja sobraven però no se si va ser per això o perquè ja veia la meta i apretava més però no acabava d'arribar mai. Tothom deia que feia tanta calor, però jo que corro sempre a les 2 del migdia, no ho vaig trobar tan terrible, una ventatja o altra ha de tindre córrer al migdia, oi?? Vaig patir una mica a la sortida, estava tan nerviosa, que tenia la boca seca, la musculatura tensa, el cor a mil..... vaig pensar, ai ai ai que no duraras ni 5 minuts, però no, em vaig anar relaxant, anava al meu ritme, mirant cares d'homes a la vorera amb les càmeres apunt, que buscaven les seves dones, els estrangers feien unes cares d'al.lucintats, altres que havien de travessar els carrers i no podien, no sabien com fer-ho amb aquella riuada de dones, tots animant i aplaudint, em vaig anar situant i vaig disfrutar molt.
Ens van donar un xip per posar-nos als cordons de les bambes i amb això controlen els temps de cada una, ho vaig trobar tan modern i tan, no se, tan ben organitzat... ai mira, que em va agradar molt, que l'any que ve hi torno segur i espero que cada anys siguin menys les dones que morin per aquesta raó i més dones que hi participin. Només cal una condició: ser dona i tú per exemple la tens jejeje. Tens un any per preparar-te mentalment, perquè físicament si vols la pots fer caminant. He mirat la classificació i he quedat la 2.761. Mira, la volia fer tota corrent i vaig trigar una mica 44:30 minuts, però la vaig fer. Estic contentíssima!!

Llui

No hay comentarios: